El President de la Societat del Simposi de Focs Artificials clou el 13è certamen, celebrat a Malta, amb el missatge de la delegació basco-catalana: “Hem de ser respectuosos amb l’arrel”

La Fira Mediterrània de Manresa valora el Simposi Internacional com un aparador que facilita la internacionalització de la cultura catalana

El canadenc Ettore Contestabile, president de la ISF Society, es va referir durant la cloenda del 13è Simposi Internacional de Focs Artificials a les paraules que una hora abans havia pronunciat la delegació basco-catalana, integrada per la pirotècnica euskalduna Izaskun Astondoa i per Jordi Bertran, en representació de la Fira Mediterrània de Manresa. El prestigiós Contestabile ha volgut d’aquesta manera remarcar les particularitats de tradicions d’ús d’artificis pirotècnics com les exposades no solament per Catalunya i Euskadi, sinó també pel ponent mexicà Jorge Mauro Márquez, o pels representants de la Union Philharmonic Society, de la localitat maltesa de Luqa, Andre Magri i Neil Zammit, que el primer dia del certamen van oferir una sessió de gran nivell sobre els usos populars que les entitats fan en aquest arxipèlag.

La ponència basco-catalana va presentar una notable informació de diferents localitats de Catalunya, sempre referint-se a l’ús amateur d’artificis pirotècnics amb arrel patrimonial. La Fira Mediterrània ha presentat informació audiovisual, escrita i/o verbal de les següents localitats catalanes: L’Arboç, Berga, Les Borges del Camp, Granollers, Manresa, Mataró, Reus, Sitges, El Vendrell i Vilafranca del Penedès. Del conjunt de manifestacions catalanes, també s’ha explicat l´ús popular de coets la Nit de Sant Joan, les traques, el córrer la traca, els transparents, les salves, les enceses de campanar, les entrades de processó, els grups de foc, els “glòries” i les tronades. La conferència ha estat publicada per la ISF Society i lliurada en anglès als 350 delegats de 40 estats dels cinc continents que finalment han seguit el Simposi, tant en paper com en format digital. Per tant, la ponència de la Fira ha servit per projectar internacionalment els usos populars de les nostres manifestacions pirotècniques d’arrel.

Estudis d’impacte econòmic

“La ciutat de Sidney a Austràlia obté durant els tres dies que envolten la Nit de Cap d’any un impacte econòmic de 156 milions de dòlars a partir de 12 minuts de focs artificials”. Aquestes eren les dades que l’organitzador de la City of Sidney –l’Ajuntament de Sidney- i Salvatore Foti, de la companyia australiana Foti Fireworks, donaven per bones durant el Simposi. Cal afegir-hi els 23 milions de visionaments que aquests 12 minuts van tenir en directe a la xarxa d’internet. I és que l’impacte econòmic de la pirotècnia ha estat un dels arguments que ha excel·lit en aquestes jornades internacionals que han tingut lloc a la capital de Malta, La Valletta.

La delegació catalana de la Fira Mediterrània ha compartit estada amb representants d’Andalusia, Euskadi, Galícia i el País Valencià, així com amb organismes cooperants del Govern espanyol. Algunes d’aquestes delegacions també van ser presents amb estands a la llotja del Simposi, però únicament Catalunya i Euskadi van ser ponents en les sessions de treball. Durant el Simposi-Fira els maltesos, que usen el mot “festa” per denominar les seves festes tradicionals i populars, han compartit els seus usos patrimonials de la pirotècnia, desenvolupades de forma totalment amateur. Entre els diferents network meetings en què la Fira ha participat, mereix ser destacat el conduït per Frank Zammit de la Societat St. Joseph de la localitat de Ghaxaq ofert a diferents delegacions internacionals. Algunes d’aquestes formes tradicionals de pirotècnia existien a Catalunya en temps no massa llunyans.