La veu es converteix en la gran protagonista de la segona jornada de la Fira Mediterrània de Manresa

Roger Mas tria la Fira per presentar les peces incloses en el seu últim disc Irredempt

El Niño de Elche i la ballarina María Muñoz impacten amb la proposta Siete lunas

L’homenatge a Ovidi Montllor recorda el cantautor d’Alcoi vint anys després de la seva mort

Les cantants Carmen París i Nabyla Maan uneixen esforços en un concert compartit

El fi de festa va anar a càrrec dels britànics Asian Dub Foundation

Manresa, 17 d’octubre de 2015 – Un cop finalitzada la jornada de divendres, és quan les propostes que presenta la 18a edició de la Fira Mediterrània es tradueixen en l’afluència d’espectadors. Des de primera hora del matí a ben entrada la matinada, les convocatòries es van succeint una darrere l’altra. Propostes que responen a una paleta de colors variada: espectacles per a tots els gustos i paladars entre els quals va destacar la presència del cantautor Roger Mas per presentar, en una estrena absoluta, el nou disc acabat d’editar, Irredempt.

L’escenografia creada per Lluís Danés per a l’espectacle de Roger Mas, sens dubte dóna una altra dimensió a la captivadora veu del cantautor solsoní. Ell mateix ho va afirmar després de cantar Caminant, una de les poques peces interpretades que no formen part del nou treball: “Mai no m’havia pres tan seriosament això de cantar”. És possible que Irredempt tingui un significat especial en la carrera de Roger Mas, més enllà de l’acurada posada en escena. La visió de l’artista assegut en un escenari envoltat de miralls en què es reflecteixen llums i imatges va provocar un efecte captivador entre el públic que omplia la sala gran del Kursaal. Escoltant les peces de nova factura, amb la valentia de fer-ho només amb veu i guitarra, el públic va veure com Roger Mas ha fet un pas important per consolidar-se com la gran figura actual de la cançó d’autor, una corona sense propietari fix i destacat des de finals del segle passat. No és bo parlar de maduresa quan es tracta de valorar la carrera d’un artista, però la veritat és que el solsoní sembla haver entrat definitivament en un altre nivell, més arrelat i més rocós, com demostren unes cançons menys crítiques i molt més transparents que les anteriors. El títol de Irredempt sembla dir-ho tot.

VEUS QUE DIUEN MÉS QUE PARAULES

La veu va ser un denominador comú al llarg de la jornada de divendres. A la de Roger Mas s’hi han d’afegir les de Carles Dénia, el Niño de Elche, Carmen París, Nabyla Maan o les dels participants en l’homenatge a Ovidi Montllor que es va dur a terme al Teatre Conservatori coincidint amb l’arribada de la nit. Es tracta, aquest últim, de l’espectacle estrenat dins del festival Tradicionàrius a començaments d’any, amb la participació, en aquest cas, de les veus de Miquel Gil, Toni Torregrossa, Pep Gimeno Botifarra, Jordi Fàbregas i el rapsoda Celdoni Fenoll. Un muntatge ben pensat i construït que va fer un repàs exhaustiu de les cançons més emblemàtiques del desaparegut artista alcoià ara fa vint anys.

Del País Valencià també és Carles Dénia, que va obrir la tarda a la sala el Sielu. Acompanyat de la banda Nova Rimaire, presentava el seu últim i recent treball, L’home insomne, que no deixa de ser tota una declaració de la música tradicional com a música oberta i compartida, segons explica el propi autor. Les seves cançons estan lliures d’additius que poden despistar les orelles més mandroses. Aquestes semblen ser les intencions d’aquest pom de jotes, seguidilles i fandangos que suposen una autèntica immersió en les profunditats del folk valencià.

Un altre destacat de la nit va ser l’actuació que el cantaor i guitarrista el Niño de Elche va fer acompanyat de la ballarina María Muñoz, coreògrafa de la companyia Mal Pelo. Amb el títol de Siete lunas, l’espectacle toca la fibra sensible gràcies a una de les veus flamenques que més s’arrisquen en l’actualitat. Això sí, músic i ballarina no perden el sentit de l’humor quan es tracta de versionar peces com La bien pagá.

I, per acabar el capítol de veus, dues de femenines, riques en matisos i sensibilitats, com són les de l’aragonesa Carmen París i la marroquina Nabyla Maan, unides en un concert que han titulat Dos medinas blancas. Un diàleg de cultures i de maneres d’interpretar-les, que, de moment, semblen necessitar més rodatge per acabar d’acoblar-se amb més precisió.

Després d’aquesta cita, només faltava el fi de festa proposat pels ritmes frenètics, multiculturals i ballables dels britànics Asian Dub Foundation Sound System, que inclouen en el seu espectacle More signal more noise, presentat a la Sala Stroika un cop passada la mitjanit.

AL CARRER NO HI FALTA GENT

El bo i millor de circular amunt i avall pels carrerons del centre de Manresa, és que la ruta es fa molt més amena gràcies als espectacles de carrer. Destaquen, entre ells, el de la companyia Le P’tits Bras que transforma la plaça Major en un circ sorgit del passat. Impressionant posada en escena de trapezistes i acròbates que es mouen i volen sobre un escenari circular. Aquest muntatge encara es podrà veure avui dissabte a la mateixa plaça a les 17 i a les 21 hores.

També cridava l’atenció la presència solitària de l’Ada Vilaró a la Plana de l’Om. L’actriu proposa una performance que dura 24 hores. La idea és mantenir-se en un lloc concret i comunicar-se amb la gent que va passant pel carrer sense paraules, només mitjançant els guixos i l’escriptura. Tota una demostració de valor si pensem que les nits, a la capital del Bages, comencen a ser més aviat fresques.

LA FIRA DELS MÉS JOVES

El matí va estar destinat al públic més petit. En aquest apartat, cal destacar dos muntatges presentats en aquesta edició de la Fira que mereixen ser citats per mèrits propis i pel seu contingut. El primer, el més matiner, és El silenci d’Hamelin, el novè espectacle de la companyia Farrés Brothers que adapta el vell conte medieval per apropar al públic en general i als infants en particular que és la llengua dels signes.

El segon és el creat pel grup VAiVÉ que, amb els ballarins de hip-hop Brodas Bros, van portar aquesta producció de l’Auditori de Barcelona on músics i ballarins repassen amb instruments tradicionals un repertori de tots els temps.