La Moixiganga de Tarragona actua aquest dissabte a la Chartreuse francesa

Aquesta representació va actuar a la Fira Mediterrània el 2003

El proper dissabte 25 de maig Tarragona viurà un nou episodi de l’agermanament amb els monjos de la Grande Chartreuse, als Alps francesos, gràcies a l’actuació que la Moixiganga de Tarragona realitzarà a les seves destil·leries actuals.  Tant el monestir de la Grande Chartreuse com la bodega ubicada al municipi de Voiron són centres de peregrinatge de molts tarragonins aficionats al licor Chartreuse, que es va fabricar durant bona part del segle XX, concretament entre 1903 i 1989, a les destil·leries ubicades a l’actual plaça dels Infants i que ben aviat seran la seu de l’Escola Oficial d’Idiomes.

L’expedició de la Moixiganga tarragonina, un dels elements integrants del Seguici Popular de la ciutat, portarà una cinquantena de membres als dominis actuals dels cartoixans de la Chartreuse, que rebran l’expedició aquest divendres 24 de maig en el seu monestir en l’espectacular paratge del massís de la Chartreuse. L’actuació de la representació plàstica de la Moixiganga tindrà lloc a primera hora de la tarda del dissabte 25 en l’espai de les bodegues de la Chartreuse. Aquestes instal·lacions també acullen un centre d’interpretació sobre la destil·lació dels preuats licors. L’escenificació passionística serà acompanyada pel grup de grallers Les Palmes.

La Moixiganga, antecedent dels castells

La Moixiganga catalana és la plasmació del cicle temàtic de la passió, mort i resurrecció de Jesucrist dins el Seguici Popular. És un dels elements més austers i seriosos dels que perviuen en el panorama festiu de Catalunya. Originària del segle XVIII, la Moixiganga de Tarragona queda plenament documentada en la primera meitat del segle XIX, essent un dels pocs elements festius supervivents a la Guerra del Francès que va assolar la ciutat. Fins i tot  després de la seva desaparició, l’organització de les festes contractà colles de fora de la ciutat durant un cert temps.  Una de les seves figures principals, la Creu, que representa el moment del calvari,  es transformà en els vanos de pilars que primer els Xiquets de Valls i després els castellers tarragonins aixecaven en les entrades de la processó del Corpus i del braç de Santa Tecla. La recuperació de la Moixiganga de Tarragona data de l'any 2000.

Entre les seves actuacions més destacades fora de la ciutat de Tarragona cal esmentar les realitzades a l’interior de diferents temples, com la Prioral de Reus, l’arxiprestal de Sant Joan a Valls, les esglésies del Catllar, La Geltrú i Palamós, la catedral o Seu de Manresa, o la sortida internacional a la localitat piemontesa de Rocca Grimalda, a Itàlia, on va dipositar una indumentària al Museu de la Màscara.

La Fundació Fira Mediterrània de Manresa coopera en la difusió d’aquesta activitat d’internacionalització de la cultura catalana.