Castellers, moixigangues i muixerangues aquest cap de setmana a la vila valenciana d’Algemesí

• Participen en un acte del 10è aniversari del Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la UNESCO

• Els castellers ‘Xicots de Vilafranca’ i la ‘Moixiganga de Tarragona’ seran la representació de Catalunya

Amb motiu del 10è aniversari de la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la UNESCO, el proper dissabte 8 de juny, a les 19 hores es reuniran en la plaça Major d'Algemesí dos Patrimonis Culturals Immaterials de la Humanitat: les torres humanes de les “muixerangues”, que participen en la Processó de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí cada setembre, i els “castellers” catalans que s’estenen per bona part del Principat. Aquests figuraran representats per una de les colles vilafranquines, els Xicots de Vilafranca, i alhora per un dels seus antecedents, la Moixiganga, que vindrà des de la ciutat de Tarragona.

En la trobada també participaran la històrica Muixeranga d’Algemesí i la Nova Muixeranga d'Algemesí. Es tracta d'un projecte que fomenta la relació entre les Muixerangues d'Algemesí (País Valencià) amb entitats associatives de l'àmbit casteller (Catalunya). La investigació castellera situa l'origen dels castellers de Catalunya en la muixeranga valenciana, documentada a Algemesí si més no a principis del segle XVIII, encara que el seu origen es creu més antic. A Catalunya les torres humanes es van conèixer inicialment amb l'antic nom de ball de valencians, precisament per la seva procedència geogràfica.

La mostra d’aquest dissabte permetrà veure en directe un ball de valencians en estat inicial –les muixerangues d’Algemesí-, la transformació del ball de valencians en representació religiosa en sentit estricte –la moixiganga catalana de Tarragona- i l’evolució definitiva del ball de valencians cap als castellers ja desprovistos de simbologia cristiana –els Xicots de Vilafranca-. La Moixiganga de Tarragona té la consideració d’element pertanyent a les Festes de Santa Tecla, d’interès turístic estatal i alhora patrimonials d’interès nacional. Els Xicots de Vilafranca participen de la Festa Major de Sant Fèlix de Vilafranca del Penedès, també festa patrimonial d’interès nacional.

Recuperació

Enguany la colla històrica de la Muixeranga d’Algemesí compleix quaranta anys de la seva recuperació. De fet, l’any 1973 només va deixar de sortir la vespra de la seva festa que se celebra a principis de setembre. La ràpida reacció de la població va fer que en 24 hores es constituís una nova agrupació que ha perpetuat la tradició fins als nostres dies. Precisament, per commemorar aquest fet, divendres 7 de juny la Muixeranga d’Algemesí ha preparat com a avantsala de la trobada del dissabte una conferència amb el títol ‘Muixerangues i moixigangues, cosines germanes’. La ponent serà Noemí Sans, investigadora de la cultura popular i presidenta de la Moixiganga de Tarragona. La xerrada s’iniciarà a les 20 h i tindrà lloc en l’edifici de l’Ajuntament d’Algemesí.

El Patrimoni Cultural Immaterial per a la UNESCO

Entre les activitats que durant el 2013 es desenvolupen arreu del món dins els actes del desè aniversari de la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Immaterial de la Humanitat, hi ha conferències, tallers, propostes de sensibilització dirigides a joves, festivals, publicacions, produccions audiovisuals i exposicions. Després d’anys d’esforços i lluites a favor del patrimoni material de la humanitat, i especialment del patrimoni de pobles oprimits o en fase de desaparició i de cultures amenaçades d’extinció, la UNESCO (Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura) va decidir posar en marxa el concepte de “patrimoni cultural immaterial”. Per això es va crear l’octubre de 2003 la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial. 

El concepte de patrimoni cultural immaterial és definit per la UNESCO com “els usos, les representacions, les expressions, els coneixements i les tècniques –juntament amb els instruments, els objectes, els artefactes i els espais culturals que els són inherents- que les comunitats, els grups i en alguns casos els individus reconeguin com a part integrant del seu patrimoni cultural.” La UNESCO, doncs, va fer el 2003 un salt semàntic i ampliava, de manera inapel·lable, el significat del concepte patrimoni, fins aleshores massa reduït a aspectes arquitectònics, constructius, objectuals..., en definitiva, materials. En el nou significat, entraren per la porta principal des de la llengua fins al folklore; des dels usos i costums fins a tècniques (de conreu, de construcció, de transport...); des de coneixements ancestrals transmesos de generació en generació fins a espais amb un significat especial per a un determinat grup social.

La mateixa Convenció de la UNESCO afirma que el patrimoni cultural immaterial “es manifesta (...) en els àmbits següents: a) tradicions i expressions orals, inclosa la llengua (...); b) arts de l’espectacle; c) usos socials, rituals i actes festius; d) coneixements i usos relacionats amb la naturalesa i l’univers; e) tècniques artesanals tradicionals.” (Art. 2) Però més enllà de definicions, la Convenció persegueix que els pobles de tot el món vetllin per aquest patrimoni cultural immaterial, i adoptin “mesures encaminades a garantir la viabilitat del patrimoni cultural immaterial, entre aquestes la identificació, la documentació, la recerca, la preservació, la protecció, la promoció, la valoració, la transmissió –sobretot a través de l’ensenyament oficial i no oficial- i la revitalització d’aquest patrimoni...”. Per tant, la UNESCO encomana a les institucions, entitats i persones assegurar que el patrimoni cultural immaterial sigui salvaguardat gràcies a la transmissió, a través de l’educació, a les generacions successives.

En el marc del 10è Aniversari de la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la UNESCO el Departament de Cultura a través de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals hi participa amb dues activitats: la 3a Mostra de Cinema Etnogràfic i la Revista d’Etnologia de Catalunya (dossier específic). També forma part mitjançant el Servei de Recerca i Protecció de la Comissió d’elaboració i actual seguiment del Plan Nacional para la Salvaguarda del Patrimonio Inmaterial, així com també és present en les diferents jornades específiques, com per exemple les Jornades de Patrimoni cultural Immaterial que van tenir lloc al mateix Algemesí, durant els passats 9 i 10 de maig.

La Fundació Fira Mediterrània de Manresa coopera en la difusió d’aquesta activitat.