La Fira Mediterrània de Manresa recupera activitat en la 24a edició
La programació artística oficial inclou 65 propostes, amb 41 estrenes
Es crea un nou espai de trobada professional, l’ÀreaPRO, al centre de Manresa
La programació artística oficial inclou 65 propostes, amb 41 estrenes
Torna la presència de l’associacionisme de cultura popular a la Fira
Després de plantar cara al COVID-19 oferint una excepcional fira virtual i presencial en la passada edició, la Fira Mediterrània de Manresa celebrarà la 24a edició del 14 al 17 d’octubre recuperant part de l’activitat que no es va poder fer durant la darrera edició a causa de la pandèmia. Ho farà sense perdre de vista el concepte de flexibilitat, sense el qual no hagués estat possible celebrar la passada edició. En aquest sentit, la Fira planteja celebrar en format presencial tota l’activitat (amb la possibilitat de seguir en línia bona part de l’activitat professional); reforçarà el centre de Manresa com a espai de trobada professional amb la creació d’una nova àrea professional (ÀreaPRO); reactivarà l’activitat de l’associacionisme de cultura popular amb diverses propostes dins la programació artística i amb la creació de la Plaça de la Fira que tindrà diferents parades especialitzades en cultura popular; i recupera el Firaescoles (programa d’activitats artístiques adreçades als centres educatius de la comarca del Bages).
Nova ÀreaPRO al centre de la ciutat
L’activitat professional de la Fira tindrà lloc en una nova àrea ubicada en ple centre de Manresa amb el Pati del Casino com a epicentre i espai relacional dels professionals que assisteixin a la Fira. Una ÀreaPRO, principal espai de trobada i intercanvi, que esdevé un punt de contacte i compravenda tant de les arts escèniques com de la música. L’eix professional s’estendrà des de la Taverna de la Fira fins a la seu de la Fira Mediterrània de Manresa (la Casa Lluvià), els Teatres Kursaal i Conservatori i l’Auditori de la Plana de l’Om, entre altres.
65 propostes artístiques
La programació artística deixa enrere els 46 espectacles programats l’any passat i se situa en xifres del 2019, amb 65 propostes, de les quals 41 tenen caràcter d’estrena (sense incloure les de la secció off que enguany també recuperen presencialitat).
Jordi Fosas, director artístic, segueix el fil del seu projecte artístic i torna a centrar la seva proposta en tres grans eixos: joves (amb artistes emergents que parteixen de l’arrel com a matèria prima i que enguany tindran un protagonisme destacat), mirades (d’artistes del món contemporani que incorporen la mirada a l’arrel en les seves propostes) i present (centrat enguany en el binomi educació i cultura). Tot plegat, sense oblidar el treball de la Fira amb els 360 graus de l’arrel (partint del patrimoni i l’herència cultural, passant per la tasca de l’associacionisme que el connecta amb la societat, fins arribar al sector professional).
Protagonisme dels joves
Els artistes joves que utilitzen l’arrel com a motor creatiu és un dels eixos principals de la programació d’enguany. L’aposta pel talent emergent es fa palesa inaugurant la 24a edició de la Fira amb l’estrena de Trencadís, la primera proposta artística de l’Orquestra de Músiques d’Arrel de Catalunya (OMAC), una formació integrada per 31 joves que s’han unit amb esperit innovador i experimental per interpretar noves creacions inspirades en l’arrel tradicional catalana. Dani López signa la primera creació de l’OMAC, amb la cantant menorquina Anna Ferrer com a veu solista convidada, establint vincles entre el repertori tradicional recollit per Artur Blasco amb la poesia contemporània de Juana Dolores, Enric Casasses, Josep Pedrals i Clara Fiol, entre altres. Aquesta proposta forma part del primer Obrador d’Arrel de Fira Mediterrània, un programa d’acompanyament i suport als artistes que exploren nous camins a partir de l’arrel i la cultura popular, i que compte amb la complicitat d’altres empreses, entitats i institucions.
Mirades a l’arrel
La imatge de la 24a edició juga amb la mirada polièdrica sobre l’arrel que defineix la Fira Mediterrània. Creada per l’estudi de disseny Kocori, lliga amb la idea de les mirades sobre l’arrel, la cultura popular i el patrimoni immaterial que fa la programació de la Fira i que marquen la seva especialització en relació a la resta de fires del sector cultural.
Fira Mediterrània presentarà enguany el documental ARREL de Zeba Produccions, codirigit per Ester Plana i Quim Rutllant, on analitzaran precisament aquesta mirada i com avui es crea a partir de l’arrel i la cultura popular i tradicional.
Present: cultura i educació
Fira Mediterrània posa l’accent en una arrel creativa que no viu aliena a la realitat que ens envolta i que a partir de la cultura popular i tradicional ens pot parlar políticament d’avui. Des de 2019, Fira Mediterrània posa damunt la taula un dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030. Al 2019 vam reflexionar sobre qüestions de gènere, al 2020 sobre sostenibilitat cultural, i aquest 2021, el binomi cultura i educació serà l’eix troncal de les Jornades Professionals de la Fira i de tot un conjunt de propostes artístiques agrupades en un paquet de significat.
Reactivació de la cultura popular i l'associacionisme
Fira Mediterrània, de la mà de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, prepara una edició especial pel que fa a l’associacionisme de cultura popular, sense cap mena de dubte un dels sectors més afectats per la pandèmia. Durant la Fira Mediterrània se celebraran unes jornades per reflexionar sobre els nous reptes de l’associacionisme de cultura popular; es podran veure els treballs audiovisuals més representatius elaborats per les associacions durant la pandèmia; i tornaran a la Fira les actuacions dels col·lectius de cultura popular, complint amb les mesures previstes en el Procicat. A més, està prevista la creació de la Plaça de la Fira amb la instal·lació de diferents parades d’entitats del món de la cultura popular i un escenari on tindran lloc presentacions i propostes musicals de petit format.
LA PROGRAMACIÓ ARTÍSTICA
MÚSICA
Escena mediterrània de músiques del món
Més enllà de les nostres fronteres comptarem amb l’estil modern i urbà de la jove cantant i compositora grega-sudanesa Marina Satti, molt influenciada per sons grecs, balcànics i del Pròxim Orient; l’artista franco-marroquí Walead Ben Selim, que oferirà un espectacle poètic musical seguint l’obra del palestí Mahmoud Darwich, i les cinc veus dels occitans Belugueta, només acompanyades de percussió, que trobaran l’equilibri entre la cançó tradicional i l’harmonia clàssica a Espigòts.
Els andalusos RomeroMartín desplegaran el seu repertori trencador de flamenc tradicional amb base electrònica i lletres de poetes homosexuals. Manel Fortià presenta en companyia de Pere Martínez i Antonio Lizana Libérica, un projecte que busca punts en comú entre la cançó tradicional catalana i el flamenc jazz. Com Jordi Fornells i Mario Mas, que uniran flamenc i lírica popular catalana.
Xavi Sarrià, exlíder de la banda valenciana Obrint Pas, presenta un cant emotiu a la perseverança, la resiliència i la solidaritat de la gent humil en forma de concert documental. També comptarem amb l’actuació dels guanyadors de la darrera edició del Concurs Sons de la Mediterrània, Laura Esparza i Carlos Esteban, que presentaran el disc Espais, una evolució cap a l’experimentació sense perdre l’essència mediterrània. Sandra Monfort, presenta el seu darrer treball, un recull de cançons pròpies que tant sonen a tradicional com a avantguarda a Niño Rèptil Ángel. I Clara Fiol fa un clam a la senzillesa al seu nou treball Petiteses.
L’oferta de músiques del món es completa amb les propostes ja presentades dins de l’Obrador d’arrel de la guineana Nakany Kanté, que unirà el seu so afropop amb la sonoritat de la cobla, i la del senegalès Momi Maiga, que proposa un diàleg de cultures a NIO. També comptarem amb les propostes de la cantant Celeste Alías, que ret homenatge a la mexicana Chavela Vargas i el seu repertori de música popular; i Pep Camps i DJ Mussol, amb el seu Relat de la Mediterrània, un recorregut per les riberes de la Mediterrània a partir dels conflictes motivats per les onades migratòries.
Novetats de l’escena catalana d’arrel
A més de l’estrena de l’Orquestra de Músiques d’Arrel de Catalunya, a la 24a Fira Mediterrània podrem veure el darrer treball del duet Tarta Relena, que continua barrejant l’electrònica amb les músiques de tradició oral i les cançons de la Mediterrània a cappella. També estudia la tradició oral Elvira Prado, que el relaciona amb l’univers mític de Víctor Català a Més lloc per a la fosca, amb una proposta a quatre mans amb Carles Viarnès.
En l’àmbit més tradicional, destaquen dues propostes de l’Obrador d’arrel, la proposta escolar i familiar UllsClucs, sobre les músiques de l’Obra del Cançoner Popular, amb direcció musical d’Arnau Obiols i direcció escènica de Sònia Gómez; i Almanac, 40 anys, la revisió del primer disc de La Murga.
A la 24a Fira també hi trobarem la presentació de les darreres propostes de La gravetat de Coulomb, que fa un homenatge al gènere del ball de plaça i d’envelat, barrejant instruments tradicionals amb harmonies del segle XXI; el virtuós cornamusaire Francesc Sans, que presentarà el seu primer treball en solitari, L’infinit; la proposta de l’acordionista Marc del Pino, que compta amb la complicitat de la violinista Coloma Bertran; Niu, que interpretaran algunes de les cançons recollides pel mestre Joan Tomàs per a l’Obra del Cançoner; Jaume Arnella i Corrandes són corrandes, que s’uniran per cantar sobre l’ofici de músic, i el concert de la Banda de la Federació Catalana de Societats Musicals i la Banda Vila de Falset que presentaran un selecció del material de peces inèdites trobades a les mines del Priorat, en companyia dels ballarins de l’Associació La Clavellinera.
En un to més festiu podrem veure les propostes de El Pony Pisador, i la seva barreja de música folk i tradicional d’arreu del món amb molt sentit de l’humor; Biflats, la cobla més gamberra i esbojarrada presenta nou treball, Fanfarrona!; i La Coixinera, que presenta nou disc, més reivindicatius que mai però igual de festius que sempre.
L’ObradorLAB de Fira Mediterrània
En aquesta edició es podran veure dos treballs en procés de creació. Heura Gaya, Marçal Ramon, Ivó Jordà i Atzur porten a l’actualitat les peces recollides pel musicòleg Felip Pedrell al Cancionero musical espanyol, a Re·Romanç, i Adrià Grandia vol refer l’imaginari sonor de la viola de roda a RE-. També en procés de creació, però en l'àmbit de les arts escèniques, la companyia de públic familiar Zum-Zum Teatre, que es troba immersa en la creació d’un monòleg de petit format amb utilització d’objectes, adreçat a un públic adult, i que s’estrenarà a la Fira 2022. Aquest any ens proposa un taller per treballar la memòria dels objectes.
Una mirada més enllà de la Mediterrània
Fira Mediterrània ofereix una mirada més enllà del seu principal espai programàtic, la Mediterrània, per descobrir artistes que ens proposin una interessant mirada a l’arrel. En l’edició d’enguany, Tanxugueiras ens demostraran perquè han revolucionat el folk gallec amb la seva proposta festiva i contundent; Caamaño&Ameixeiras, dues joves gallegues amb una proposta de ball folk que explora les tradicions dels Balcans, Brasil o Argentina, i que l’any passat formaven part de les propostes off de la Fira, i que juntament amb Momi Maiga han fet el salt a la programació oficial, refermant així la seva entrada al circuit professional; i Amorante, que ens acostarà al cançoner d’arrel basc a partir del seu darrer treball en solitari, i també experimentant amb el duet Los Sara Fontán.
Enllaçant música i arts escèniques, també podrem veure a l’austríac Simon Mayer i la seva proposta SunBengSitting, on experimenta amb el cant, la música i el ball tradicional.
ARTS ESCÈNIQUES I CULTURA POPULAR
Dansa i circ
El circ estarà present a la 24a Fira de la mà de la creadora Vivian Friedrich que es retroba amb la tradició familiar de l’artesania del vidre a Kristall Bohème [excavación anónima].
Obra el cartell de dansa Simon Mayer i la seva proposta SunBengSitting que no vam poder veure l’any passat degut a les restriccions de mobilitat internacional provocades per la pandèmia. Aquesta mirada des de la dansa contemporània cap a la tradició i l’arrel la trobem també en les propostes del ballarí i coreògraf Cesc Gelabert, que amb Israel Galván i Jon Maya, oferiran les seves interpretacions de l’aurresku, dansa tradicional basca; de Beatriu Daniel i Toni Jódar d’Explidansa, que tancaran la trilogia sobre l’evolució de la dansa observant les influències entre dansa contemporània i tradicional; de Laia Santanach, que s’apropa a les tradicions que exposen el cos a Tradere SP; de Lara Brown, que estudia l’impacte del ball tradicional en un cos contemporani a El movimiento involuntario; de Kernel Dance Theatre, que treballa amb la figura tradicional del drac com a eix conceptual i de moviment a LÒNG; i de Miquel Barcelona, que amb la peça de dansa contemporània Roges fa un treball de recerca sobre el llegat cultural de la postguerra.
Dos projectes ens proposen reflexionar sobre la patrimonialització. Guillem Mont de Palol i Jorge Dutor, que crearan un nou folklore amb alumnes de l’INS Lluís de Peguera a El moviment; i Matías Daporta y Begoña Cuquejo, que posaran a prova el sistema burocràtic en relació a la cultura immaterial a #spanishwashing - Assaig discursiu, amb el repte de pensar i proposar la declaració de patrimoni immaterial dels processos de recol·lecció de moviments.
La 24a Fira Mediterrània ens proposa també descobrir mirades de joves artistes de dansa espanyola i flamenc, com la del ballarí Pol Jiménez, que continua forçant els límits del flamenc a Lo faunal; de Jose Manuel Álvarez a El Rumbòdrom, reivindicant la rumba com a dansa social i festiva per fer comunitat; i de Sara Cano i Vanesa Aibar a Todas las noches, on uneixen el seu camí de recerca i investigació coreogràfica a partir de les particularitats dels seus llenguatges personals, emmarcats en el flamenc i la dansa contemporània.
La mirada des del món associatiu la trobem de la mà de l’estrena de la nova proposta de l’Esbart Sant Martí de Barcelona, que amb Fora N9U fa un viatge vital per l’aprenentatge; el Cercle de Cultura Tradicional i Popular Marboleny, que homenatja l’etno-coreògraf Manuel Cubeles amb motiu del centenari del seu naixement amb La difícil senzillesa, sota direcció de Montse Colomé i Iban Beltran; i l’Esbart Dansaire de Rubí, que amb Manel Camp han adaptat en forma de ballet l’obra de l’escriptor català Jacint Verdaguer Canigó.
Teatre i instal·lacions
El cartell de teatre de la 24a Fira comptarà amb companyies joves que treballen amb l’arrel i els seus materials com Com un llum, que presenten una proposta d’arts escèniques amb cançons tradicionals i dansa sobre les converses als safareigs; el col·lectiu de teatre multidisciplinari Mambo Project que proposa una experiència participativa a Iaia; els dos integrants de la Cia. La Reforma interpretaran 45 personatges de les rondalles d’Antoni Maria Alcover a Una flor no fa estiu. Versió lliure de La flor romanial; i Martí Sancliment, que ens proposa Khaled: camí de refugi, una instal·lació artística pluridisciplinària que gira entorn la idea de refugi i parteix de l’experiència i el testimoni de set artistes migrants i refugiats. D’altra banda, amb una proposta també marcadament musical, Glòria Ribera, oferirà un ventall de cuplés molt trencadors.
La companyia de teatre per a públic familiar Zum-Zum Teatre ens proposa un viatge a la memòria amb Test...ament, un monòleg de Ramon Molins per a públic adult; Alberto Cortés i el Col·lectiu Loopa! tiraran d’humor i d’ironia per aconseguir alliberar el públic en un joc col·lectiu a La Tontería; Cosinsart jugaran a humanitzar els trets hieràtics dels gegants amb la divertida Agegantats, en companyia de la colla dels Geganters de Manresa; i Produccions de Ferro, amb les històries del Barri Sa Torre de Manacor, radiografiarà a Aquell carrer la vida quotidiana del segle XX sota el paraigües de Xarxa Alcover.
Propostes familiars i escolars
Miren cap al present tot relacionant cultura i educació el titella gegant Tomasa de la Companyia Matito Titelles, i els cinc espectacles del programa Firaescoles, adreçat als centres educatius de la comarca: Ganbara Doinuak, de la companyia basca Markeliñe, sobre la importància de conservar el patrimoni; la veritable història d’en Jan Petit, protagonista de la cançó popular, que ens explicarà la Cia. del Teatre de l’Aurora; el concert UllsClucs; i dues propostes de Xarxa Alcover: No sé com gloses!, una proposta teatral sobre el cant improvisat; i l’espectacle de titelles Sopa de pedres d’Engruna Teatre, protagonitzada per una nena que ha de fugir del seu país i arriba a un poble on ningú vol compartir res.
PROGRAMACIÓ OFF
La Fira també recupera enguany la programació dels offs:
El Concurs Sons de la Mediterrània, organitzat pel Grup Enderrock i el Centre Artesà Tradicionàrius, adreçat a grups i solistes emergents amb propostes de folk i músiques d’arrel de la Mediterrània, celebrarà la final en el marc de la Fira.
L’Humus Mediterrani, que organitza D’Arrel amb les propostes emergents més properes a l’arrel, programarà tres concerts en directe.
Cases de la Música programarà en concert tres grups seleccionats dins del Programa de Suport a la Creació i que integraran l’oferta de l’off més underground, el de l’Estepa Mediterrània.
Finalment, la Mostra de Grups Amateurs de Teatre de la Catalunya Central, programada per la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya, inclourà un total de quatre propostes.
L’off de Xarxa Alcover, el circuit teatral que uneix els territoris de parla catalana, passa a formar part de la programació oficial amb tres propostes inspirades en l’arrel, la de Produccions de Ferro, No sé com glosses! i Engruna Teatre.
L’ACTIVITAT PROFESSIONAL, TAMBÉ PRESENCIAL I AMB NOVA UBICACIÓ
Enguany aquestes activitats estan pensades en un format presencial i tindran lloc a la nova ÀreaPRO, un eix ubicat en ple centre de Manresa, que tindrà com a epicentre el Pati del Casino i que s’estendrà a la seu de la Fira Mediterrània de Manresa (a la Casa Lluvià) i al Teatre Kursaal, entre altres.
L’eix del present, amb la relació entre educació i cultura com a protagonista, centra les activitats adreçades exclusivament als professionals acreditats durant el primer dia de programació: les jornades professionals (que organitzades amb la col·laboració de l’Institut Català de les Empreses Culturals i la Direcció General de Promoció Cultural i Biblioteques es concentraran durant una sessió intensiva el matí del 14 d’octubre). Entre altres activitats, també es realitzarà el taller del cicle Conversaciones COFAE “El valor de la cultura en la educación”, organitzat per la Coordinadora de Ferias de Artes Escénicas del Estado espanyol (COFAE).
Complementen aquestes activitats els Itineraris de Nous Projectes Artístics, tant escènics com musicals i que combinaran l'exhibició d’espectacles o concerts en format de showcase amb presentacions de novetats i treballs en procés de creació; la sessió formativa organitzada per la TTP (Associació Professional de Teatre per a Tots els Públics) “#TTPFORMA. L’espai sonor en les arts en viu” i les reunions ràpides (concertades entre programadors i artistes). Les activitats professionals es duran a terme els dies 14, 15 i 16 d’octubre.
La programació serà presencial però bona part de l’oferta també es podrà seguir en línia via streaming. És el cas de les jornades professionals, els tallers de COFAE i de la TTP, una jornada sobre els reptes de futur de la cultura popular de dissabte al matí organitzada en col·laboració amb la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural i algunes de les reunions ràpides prèvies a la Fira. Per altra banda, la Fira també acollirà una trobada en línia de socis de la recentment creada European Folk Network (EFN) per parlar sobre com accedir al programa d’ajudes per a les indústries culturals Europa Creativa.
El termini d’acreditació per a professionals s’obre avui i romandrà obert fins als dies de la Fira.
Els Rizomes de la Fira Mediterrània dedicats a Manuel Cubeles, Palmira Jaquetti i Joan Tomàs
A banda de l’activitat artística i de l’activitat professional, s’han previst diverses activitats paral·leles organitzades per diversos itineraris de paquets de significat, els Rizomes de la Fira.
El rizoma és una tija subterrània que creix horitzontalment respecte a la superfície del sòl i conserva la capacitat d'emetre nous brots i arrels a partir dels seus nusos. Així doncs, a partir d’un nus, una proposta artística de la programació de la Fira, el públic podrà descobrir persones de la cultura popular mitjançant brots i arrels en forma d’activitats paral·leles com exposicions, conferències i/o col·loquis.
Els Rizomes de la 24a Fira Mediterrània ens portaran a conèixer l’etno-coreògraf Manuel Cubeles, en motiu del centenari del seu naixement; el músic i folklorista Joan Tomàs, del qual enguany se celebren els 125 anys del seu naixement; i la poetessa, folklorista, compositora i pedagoga Palmira Jaquetti, de la qual s’està celebrant els 125 anys del seu naixement.
Banc d’aliments
Per altra banda, Fira Mediterrània i la Fundació Convent de Santa Clara de Manresa han organitzat una recollida d’aliments. Aquesta acció benèfica es durà a terme diumenge 17 d’octubre, al Teatre Kursaal. Per poder assistir a les actuacions de Pol Jiménez a les 17 h i/o a la de Manel Camp amb l’Esbart Dansaire de Rubí de les 18.30 h, caldrà portar l’entrada i entregar aliments al punt d’entrega que hi haurà ubicat a l’accés del teatre a partir de les 16.30 h i fins a les 18.30 h. L’entrega d’aliments estarà oberta a tota la població.
Venda d’entrades
Les entrades de la 24a Fira Mediterrània es posaran a la venda el 4 de setembre.
ALGUNES XIFRES DE LA 24a FIRA MEDITERRÀNIA
65 propostes artístiques en programació oficial:
- 34 de música
- 31 d’arts escèniques i cultura popular i associacionisme
- 1 instal·lació
- 13 dansa i circ
- 12 teatre
- 5 d’associacionisme de cultura popular
41 propostes amb caràcter d’estrena
Procedència:
- 42 de Catalunya
- 5 internacionals
- 18 de resta de l’Estat